L’any avança, figaflors, i de quina manera! 

No tot, de fet, gairebé no res del que veiem són bones notícies.  Per això hem de mantenir-nos informades, llegir i ser absolutament crítíques amb la realitat i les notícies que ens arriben.

En temps de sobreinformació i falses informacions més que mai construïr-nos i forjar-nos un esperit crític no és només desitjable no, és de necessitat obligada per supervivència. Hem de venir veure-les venir, figaflors, i que res ens agafi per sorpresa.

O almenys intentar fer-nos les sueques en poquíssimes coses.

Només volem quedar sorpreses i corpreses, astorades i garratibades per tot allò que ens mostren els llibres, les històries que mai superaran les nostres realitats i les del món que ens ha tocat viure. Relats que ens descriuen els personatges més profunds i les històries més belles. O no, de cap de les maneres, perquè també hi ha llibres tristos, foscos i molt, molt durs.

Així, com la vida. Com la vida a l’inici d’aquest any.

Ara, toca concebre més que mai la literatura com a refugi, com a mirall, com bauma, com recer, com a finestra i com a porta, per viure i veure el 2026 parapetades, segures i tranquiles darrera la trinxera dels llibres.

Figaflors, un únic desitg tenim per aquest nou any: veure’ns crèixer juntes, fins al final de la vida i el començament de la supervivència.